Hola Rossinyols,
Ja ha
començat l’aventura...
Primer
de tot, em vull presentar, em dic Amina Coucous tinc 22 anys, sóc d’origen
marroquí i vaig venir a viure a Catalunya juntament amb la meva família ara fa
13 anys. Actualment estic estudiant pedagogia, i puc dir que he passat amb la
mateixa situació d’aquests mentorats, ja que quan vaig arribar em vaig trobar
amb una nova cultura, una nova llengua.... i amb tot això els puc entendre de
com es senten. Per totes aquestes raons he decidit apuntar-me en el projecte,
perquè crec que és molt profitós i gratificant, ja que és una nova experiència
amb la qual puc adquirir nous coneixements, que em puguin aportar tan a nivell
acadèmic com a nivell vital.
Amb la
il·lusió i amb l’entusiasme de tot el món, us presento la meva mentorada, es
diu Manal és del Marroc, però va néixer aquí, ella es considera una noia
xerraire i oberta, li agrada jugar a futbol amb els seus amics, també li agrada
jugar a bàsquet i a la Wii, durant el seu temps lliure es queda a casa a mirar
la TV o surt a jugar futbol. Li agradaria que la seva mentora fos una noia
divertida i alegre.
A la festa d’iniciació
vaig arribar 25 minuts abans amb molts nervis, però amb moltes ganes de poder
conèixer la meva mentorada “Face to Face”, encara que jo ja la coneixia amb la
foto que ens van ensenyar en el curs de formació, això vol dir que jugava amb
una avantatge respecte ella, ja que ella no em coneixia.
Com he esmentat abans,
he arribat abans i la vaig veure arribant juntament amb la seva mare, però vaig
dissimular amb un breu somriure, perquè no es donés compte que sóc la seva
mentora.
Tot seguit vam entrar a
la sala, i tots els mentors estaven nerviosos però amb un gran entusiasme vam
seure en un cantó, els mentorats davant nostre i els familiars el mig.
Després de tot això
Oscar Prieto, la regidora i l’enllaç territorial Mar Valls van fer un breu
discurs, jo en aquells moments mirava amb tota satisfacció la cara d’aquells
mentorats, que tenien una cara d’incògnita i vaig pensar què els hi deu passar
pel cap en aquells moments?...
Quan van acabar de
parlar, Mar Valls ens va fer pujar a l’escenari per jugar un joc per poder
tenir el primer contacte, conèixer els mentorats i desprès ens van fer
completar una frase d’una cançó de “Els Pets” per trencar el gel, en acabar de
completar la frase jo i la meva mentorada vam començar a xerrar sobre moltes
coses, i em va explicar els seus gustos, coses sobre les seves amigues, on
estudia, quin curs fa...
I en acabar la festa,
els vaig portar ella i la seva mare amb cotxe fins a casa ja que vivien en el
mateix carrer que jo, i era un altre sorpresa del dia que no sabia......
A reveure fins un altre.....
